Introducció a la Hipnosi Ericksoniana

• Presentació de Milton H. Erickson (1901-1980)
• Vídeos emprats en la presentació: Extractes de “Milton H. Erickson, MD Explorer a Hypnosis i Therapy” de Jay Haley i Madeleine Richeport-Haley.
• Objectius de la presentació dels participants:
  • Saber els números
  • Exercici de memòria
  • Fer associacions amb el número propi i el dels altres
  • Aprendre a observar

La Hipnosi Ericksoniana: Observació

• L’actitud del terapeuta Ericksonià:
  • Captar el que el client és, fa, i diu
  • Captar com ho fa i com ho diu
  • Captar allò que no diu o no fa
  • Absorber la informació del client sense esforç, de manera natural i inconscient
• Avantatge dels “objectius aparents”: No es modifica el comportament de la persona, i aquesta és més espontània

Components de la “Entrada a Hipnosi” Ericksoniana

• Fase d’entrada a Hipnosi:
  • Utilització
  • Dissciació
    • Absorció
    • Elicitar
    • Ratificació

Components de la “Inducció” Ericksoniana

• Absorció: Assolir una atenció estable, dirigida i focalitzada del receptor
• Elicitar:
  • Cerca que el client trobi els seus propis recursos
  • Obtenir una resposta inconscient que confirma la focalització
• Ratificar: Confirmar al client que ha donat una resposta inconscient a l’absorció
• Utilització:
  • “Utilitzar” és emprar la “matèria primera” que aporta el client
  • Adequar el procés a la cultura i peculiaritats del subjecte
  • Respectar la personalitat, sentiments i concepte de felicitat del client

Definició de Trance

• Definició de Milton H. Erickson: “Un estat d’atenció focalitzada”
• Definició de Teresa García Sánchez: “Focalització de l’atenció conscient que obté una resposta inconscient”
• Definició d’Ernest Rossi: “… un estat de consciència en què s’ofereix comunicació amb comprensions i idees a un client i es deixa que utilitzi aquelles idees que li siguin útils”

La dissociació

• Concepte:
  • La ment conscient s’ocupa dels procediments hipnòtics mentre la inconscient cerca significats i associacions
  • La divisió i utilització de la ment conscient i inconscient com a entitats independents és la pedra angular de la hipnosi
• Funció: facilitar l’accés als recursos de la ment inconscient
• Aspectes dissociables de l’experiència:
  • Sensoriomotors
  • Pensaments
  • Emocions
• Dissociació i Dolor: Es pot treballar amb la dissociació sensorial de la part afectada per tractar el dolor
• Dissciació / Associació:
  • Sempre que una persona es dissocia de res, s’està associant a una altra cosa o situació
  • La capacitat de dissociar-se de la realitat i associar-se al que es pensa o imagina està relacionada amb la imaginació, la creativitat i la memòria
  • Per associar una persona a un lloc s’utilitzen els sentits VAK (Visual, Auditiu, Kinestèsic)

Casos d’Aplicació de la Dissociació

• Casos en què convé dissociar:
  • Manejament de situacions per adoptar actituds més objectives (ex. reaccions violentes)
  • Produir anestèsia on els fàrmacs no són efectius (ex. dolor del “membre fantasma”)
  • Produir analgèsia per combatre dolors puntuals o crònics
• Casos en què convé NO dissociar:
  • Esquizofrènia
  • Psicòtics
  • Doble Personalitat
  • Persones atrapades en rols

Fases d’una Sessió de Psicoteràpia i Hipnosi Ericksoniana

• A. Entrevista (i hipnosi conversacional)
• B. Entrada
• C. Intervenció (suggestions i metàfores amb utilització)
• D. Sortida del trànsit (reorientació KAV amb suggestió final)

Metàfores a la Hipnosi Ericksoniana

Introducció a les Metàfores a Teràpia Ericksoniana

• Concepte clau: Les metàfores eficaces no són simples contes.
• Psicoteràpia i Hipnosi Ericksoniana: L’eficàcia de les metàfores.

Fases de la Sessió de Grup: Flexibilitzar per Facilitar el Canvi

• Fase d’absorció de l’atenció: Dissociar de l'”aquí” al “conduir”.
• Desenvolupament – Part 1: Contacte amb el problema:
  • Contratemps (embús) i opcions.
  • Avaluar riscos i prendre decisions.
  • Acceptació de les conseqüències.
• Desenvolupament – Part 2: Preparació al canvi:
  • Flexibilitat i adaptació.
  • Recuperar recursos i gaudir del procés.
• Desenvolupament – Part 3: Motivació i apel·lació als recursos:
  • Anticipar el retrobament i projectar el futur.
  • Pràctica, repetició i constatació de capacitats.
• Desenvolupament – Part 4: Reconeixement i obertura a la millora:
  • Reconéixer el camí recorregut i considerar alternatives.
• Desenvolupament – Part 5: Assoliment i satisfacció:
  • Augment de la motivació i gaudi de l’èxit.
• Fase de reorientació:
  • Resum i suggestió de conclusió.
  • Reorientació KAV (moure, escoltar, obrir ulls).

Principis de la Hipnosi i Comunicació Ericksoniana

• Funció de l’atenció:
  • L’atenció conscient filtra (consells, ordres, suggestions directes).
  • La hipnosi focalitza l’atenció per accedir a l’inconscient amb tècniques com metàfores i suggestions indirectes.
• Ús de suggestions indirectes: Esmentar el problema directament augmenta les resistències del client.
• Descobriments del client: El client contribueix als seus propis descobriments basats en el seu entorn.

L’Eficàcia de la Metàfora

• La metàfora proveeix l’experiència.
• Emocions paral·leles com a clau: Es busca crear un pont entre allò que es rep (missatge) i allò que se sap (sistema de referència).
• Seqüència en teràpia:
  • Teràpia “lògica”: Canvia pensaments i conducta per millorar els sentiments.
  • Teràpia “artística”: Intervé directament sobre els sentiments.

Tècniques i Conceptes a la Creació de Metàfores

• La sorpresa: suspèn el raonament lògic per evitar la generalització.
• La desestabilització:
  • S’aconsegueix superposant sorpreses i és la primera etapa d’una hipnosi.
  • Prepara el client, atura diàlegs interns racionals i deixa accés a un nou aprenentatge.
• El sembrat: Mencionar “de passada” alguna cosa que s’usarà després, permetent que l’audiència se senti partícip de la solució.
• L’experiència hipnòtica:
  • Apropiada per als que no es creuen capaços de canviar o són molt racionals.
  • Útil per als que no creuen en la relació cos/ment.
• La resposta del client: És el més important; se li ofereixen suggestions metafòriques perquè iniciï la seva pròpia interpretació.
• L’entrega: La importància de com s’entrega la metàfora.
• L’amnèsia i la confusió:
  • S’utilitzen metàfores “embegudes” (inserides en altres) per deixar la memòria en suspens.
  • Són útils per evitar resistències i capturar l’atenció.
• La meta: L’objectiu és que els clients creixin.

El Procés de Comunicació i el Llenguatge

• Procés Emissor-Missatge-Receptor: La interpretació del receptor és el més important.
• La indeterminació i el llenguatge permissiu: Ser imprecís dóna llibertat al client per adequar el missatge.
• La precisió: Necessària en la fase d’absorció, quan el client requereix més adreça.
• Dissociació hipnòtica: Promou una interpretació positiva si hi ha una intenció positiva i rapport.
• Evitar la interpretació negativa: Es dissocia el client de la seva patologia emmarcant-lo en una relació d’ajuda.

Estils i Aplicacions de les Metàfores

• Característiques del llenguatge de la metàfora: No racional, simbòlic, emocional i intencionat.
• Tècniques d’utilització: Usar qualsevol oportunitat i “metàfores de la vida quotidiana” per reforçar suggestions.
• Estils de metàfores a adequar segons l’estratègia:
  • • Contes, refranys, llegendes, tradicions.
    • Referències històriques i científiques.
    • Símbols i tasques Ericksonianes.
    • Anècdotes i exemples.
    • Fenòmens hipnòtics (levitació de braç, catalèpsia, regressió a l’edat).
  • Objectes i fotos metafòrics.
• Tasques Ericksonianes: Han de ser adequades al client i serveixen per activar-lo i responsabilitzar-lo.
  • Exemples: baixar el volum (dolor), beure aigua (tabaquisme), ocupar-se d’una planta (tulipes).

Creació i Desenvolupament de Metàfores Personalitzades

• La paleta de colors: Crear un repertori de metàfores “primàries” com a punt de partida per a diferents problemes (augmentar flexibilitat, constància, autoestima, etc.).
• Confieu en l’inconscient del terapeuta: Usar la llibertat d’associació d’idees i les intuïcions que sorgeixen durant la sessió.
• Metàfores “tallades a la mida”:
  • Es basen en dades de l’entrevista, imatges que aporta el client i la lliure associació del terapeuta.
  • S’utilitzen elements personals del client (accions, vocabulari, records) per construir la història.
• Desenvolupament d’una metàfora en sessió:
  • A. Entrevista: Demanar matèria primera.
  • B. Preparació: Produir dissociació.
  • C. Desenvolupament: Presentar dificultat, opcions de solució i satisfacció.
  • D. Reassociació: Sortida i repetició de la suggestió clau.

La sessió de psicoteràpia i entrevista erickoniana

La Sessió de Psicoteràpia i Hipnosi Ericksoniana

• Aprofundint en les fases de la sessió:
  • A. Entrevista (Hipnosi conversacional).
  • B. Entrada (Dissciació / Associació amb VAK).
  • C. Intervenció (Sugestió i metàfores amb utilització).
  • D. Sortida del trànsit (reorientació KAV amb suggestió final).

L’Entrevista o Hipnosi Conversacional

• Objectius de l’entrevista (segons J. Zeig):
  • Establir la relació terapèutica.
  • Direcció.
  • Saber què vol realment el client.
• Components de la primera sessió:
  • Escolta: Escoltar problemes, recollir peticions, “reajustar” el contingut i utilitzar paraules de trànsit.
  • Observació: Llenguatge no verbal, llegir entre línies, escoltar el que no es diu i validació constant.
  • Explicació: Comprovar mites sobre la hipnosi, explicar estats quotidians autohipnòtics i aclarir conceptes de la Hipnosi Ericksoniana (indirecció, conversacional, metafòrica).
  • Expectatives: Comprovar què espera el client i el nivell d’autocompromís.
  • Elicitar una meta: Estimular la cerca d’objectius, assegurar que siguin realitzables i calibrar pros i contres.
  • Intervenció i utilització: Normalitzar, retrobar, acompanyar sentiments, emprar metàfores i donar esperança sense falses expectatives.
  • Interessos del client: Esbrinar sobre la seva ocupació, estil de vida, aficions i relacions de forma conversacional.

Tècnica del Sembrat (Seeding)

• Definició: Activar una meta presentant una pista o indici abans de la intervenció futura per donar-li més potència. Erickson asseia les bases d’una idea molt abans de desenvolupar-la.
• Funció: Fer associacions positives per impulsar comportaments constructius. El sembrat inicial sol ser indirecte per iniciar una cerca inconscient.
• Sugestions prehipnòtiques:
  • Tipus: Utilització de valors, llenguatge experiencial, compassar, tècnica de confusió i el propi sembrat.
  • Formes de “marcar” la idea: èmfasi, to, sons, gestos poc freqüents, etc.

L’Enfocament i l’Actitud del Terapeuta

• Principis de lenfocament Ericksonià: Orientació a metes, estratègic, centrat en el pacient, utilització, rol actiu del client i tècniques naturalistes i indirectes.
• Actitud del terapeuta:
  • Heu de presentar: Empatia, acompanyament, obertura, comprensió, acceptació i honestedat.
  • Ha de tenir: Creativitat, tècnica, intuïció, humor, serenitat i confiança.
  • No ha de tenir: Enjudiciament, explicacions causa-efecte, presumpcions i imposicions.

Mits i Equívocs de la Hipnosi

• Errors comuns: Creure que es perd la consciència, s’està sota el poder de l’hipnotitzador, es parla sense control, l’estat és passiu o no es pot “despertar” per si mateix.
• Mits rebatuts:
  • La hipnosi no és causada pel poder de l’hipnotitzador, és una relació de resposta mútua.
  • No és cert que només un petit percentatge de persones siguin hipnotitzables; la resistència es pot resoldre.
  • Ser hipnotitzable no vol dir tenir una voluntat feble.
  • No es pot obligar algú a fer alguna cosa en contra de la seva voluntat.
  • La hipnosi no és perillosa en si mateixa; les dificultats depenen del contingut o del clínic.
  • No crea dependència; l’autohipnosi fomenta la independència.
  • El subjecte pot sortir del trànsit en qualsevol moment.
  • La persona no està adormida o inconscient.
  • La hipnosi no permet recordar-ho tot amb detall; es poden crear falsos records.
  • La hipnosi no és una teràpia en si, sinó una eina terapèutica.

Hipnosi Conversacional Ericksoniana

• Conceptes Clau de la Teràpia Ericksoniana:
  • Tallar a mida
  • Establir un procés
  • Tenir una meta
  • Utilització
• El Paper del “Drama” a Psicoteràpia:
  • La psicoteràpia com un acte emocionalment significatiu.
  • El drama dóna poder a les idees.
  • Crear experiències perquè el pacient percebi els seus recursos interns.
  • El canvi d’enfocament: del “perquè” al “com”.

Categories diagnòstiques de J. Zeig

• Punts a tenir en compte:
  • No són per fer un diagnòstic formal ni per encasellar l’individu.
  • Les categories formen un continu i el client pot variar la seva posició segons el moment i el context.
  • S’utilitzen com a punt de partida per a una comunicació més efectiva, emmotllant-se als canvis del client (Utilització).
  • No es diu “la persona és…”, sinó “en aquest moment, aquesta persona tendeix a…”.
• Categories Intrapsíquiques:
  • Estil d’atenció / percepció (Inconscient):
    • Intern (somnis, fantasies) vs. Extern (atenció al medi ambient).
    • Atenció focalitzada (com un raig làser) vs. Atenció difusa (mira a tot arreu).
    • Sistema sensorial predominant (VAK – Visual, Auditiu, Kinestèsic).
  • Procés d’elaboració (Conscient):
    • Elaboració lineal (seqüencial) vs. Elaboració en mosaic.
    • Amplificador (mira un ratolí i veu un elefant) vs. Reductor (mira un elefant i veu un ratolí).
• Categories de relació:
  • Estructura familiar.
  • Ambient: Rural (orientat a futur) vs. Urbà (orientat a l’ara).
  • Persona intrapunitiva vs. extrapunitiva.
  • Absorber (lluna) vs. emetre (sol).
  • Cercador/explorador vs. Retractor.
  • Relacions: un amunt / un a baix (asimètriques) vs. simètriques (inestables), complementarietat.

Tècnica del Reencuadre (Reframing)

• Fonament: “La teva realitat la que està feta de les teves creences” – Richard Bandler.
• Definició de Marc: És tot el que envolta un esdeveniment i en condiciona el significat. Canviar el marc canvia el significat.
• Llei d’Associació: La ment dóna significat a les coses per mitjà d’associacions.
  • Associació seqüencial: si passa X, el segueix Y.
  • Associació simultània: quan passa X, I també passa.
• Formes Bàsiques de Reencuadre:
  • Reenquadrament de contingut: Canvieu el que significa alguna cosa.
  • Reenquadrament de context: Canvieu el context en què un comportament és útil.
• Actitud del Reencuadrant:
  • Aproximar-se amb Intel·ligència Emocional: Rapport, respecte i no trair la confiança.
  • Intenció positiva i moure’s en la realitat de l’altre.
  • Sinceritat i comportament no verbal congruent.
• Tipus de Reencuadre:
  • Reenquadrament dur: Dir-ho directament. Més apreciat per persones amb més poder i menys vulnerables.
  • Reenquadrament suau: És més amable, busca que la persona assimili el cop abans de sentir-se jutjada.
• Procés del Reencuadre:
  • Preocupar-se del context i la intenció positiva.
  • Cerca el punt de fixació o suport.
  • Pensar a desconstruir / construir.
  • Cicle: Confiança + confort + respecte; Escoltar + efecte eco + preguntar.
  • Punt de suport de la idea: Associació + emoció = CREENÇA.
• Tècniques ràpides i aplicacions:
  • Reenquadrament de significat: En comptes d’A=B, dir A=C.
  • Reenquadrament de context: Cercar on podria ser útil el comportament.
  • Quan utilitzar cada tipus:
    • Significat: Quan a algú no li agrada alguna cosa, especialment sobre altres.
    • Context: Quan es parla d’un comportament del tipus “sóc…” o “no sóc…”.

Exercicis Pràctics

• Exercici de diagnòstic en parelles (terapeuta/client).
• Exercici de reenquadrament en parelles sobre queixes específiques.